Passeig de gràcia /Diagonal.
Sortir del metro i rebre una olor de pluja on vista al cel veieu poques clarianes, un toc blavós i multitut de tons grisos. Aquella olor de mar lleugera mesclada en combinació ensenya que en un futur inmediat podria ploure. Temps d'arribar a la parada d'autobús, obrir Instagram per fotografiar la meva musa en l'horitzò i aquesta precipita la primera gota d'aigua a la pantalla del mòbil. Crec que no gaudirem moltes hores d'aquest espectacle de la natura, gotes d'aigua on en l'impacte produeixen grans cercles indiquen una intensitat potent en un espai de temps reduït. Somric a diferència de ciutadans molestos. Contrast evident on el meu plaer i fusió amb la natura és òptim. Un quilòmetre més amunt, alçada plaça Lesseps, els trencadís en els núvols és més important, les gotes ja són normals, petites, continuades on reflex de llums de fanals indiquen al viatger que gairebé no fa vent, així la verticalitat de la pluja ho fa evident. Em sento francament bé i relaxat. Prosa literària espontània.
Avinguda
mare de Déu de Montserrat,
el ciutadà ha entès que la natura té les seves
pròpies expressions. Com pagès dedicat a la terra, només observant l'entorn
podeu conviure amb respecte amb aquest. La pluja es testimonial. Carrers molls,
temperatura agradable, gent sense paraigües. El meu olfacte, sensació i
companetració amb la natura em fa un relat molt fàcil i engrescador que hom
ofereix al lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada