on la gent no ho fa.
Admiro els moviments,
em deixo endur per l´aire,
construeixo nous horitzons,
expresso harmonia,
transfereixo paraules amb sentit
bidireccional on el límit el posen els altres,
respecto l´ésser que m´envolta,
gaudeixo d´una mirada,
del somriure i fins i tot de la carícia.
La humanitat em regala, cada dia,
l´esperit engrescador que em defineix.
La felicitat no és persegueix,
es construeix !
2 comentaris:
Aquest poema m'agrada més! De moment no tinc res a comentar, m'has deixat sense paraules. Són magnífiques.
XD (10)
Publica un comentari a l'entrada