Quant et diuen…
No estudiis,
No treballis,
Per la teva enfermetat…
No et pots estressar !
Responc…
Uns estudis de grau mig,
Una feina no remunarada
Uns poemes entretinguts
Uns sopars
interessants.
Segueixo
tractament,
Controlat,
medicat…
Fent vida
relativament…
Normal.
Et
planteges on és el limit,
L´èxit, el plaer, l´inconformisme.
Crear expressió lliure.
I passen els dies, un rera l´altre.
L´amor t´acompanya pel sentit
De viure i
fer adequat l´entorn.
Camí de solitut.
L´escalf arriba de la mà innocent,
Atrevida , generosa,
Ésser important que il.lumina
El teu pas sense vincle directa.